Senyores i senyors!
Nens i nenes!
Amb tots i totes vosaltres… l’alumnat de 4rt d’ESO de l’institut Marianao! (i un bon equip de mares i pares “dándolo todo”, és clar).
I és que aquesta Fira de la Puríssima ha estat fantàstica a la paradeta pro-viatge de fi de curs (com no podia ser d’una altra manera i com ja és costum en l’alumnat). I una setmana més tard al Mercat de la Plaça Generalitat. Diem paradeta perquè no va ser possible un espai de majors dimensions, és clar. Perquè si fos per la qualitat i quantitat de les creacions…
Per tot això: a totes les persones que van participar-hi als tallers, des de casa o la parada; a totes les persones que no van poder participar-hi però volien fer-ho; a totes les persones que van aportar idees, il·lusió; a totes les persones que van passar per allà a saludar, animar, a fer companyia o a comprar… GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!
CRÒNICA D’UN ÈXIT ANUNCIAT
Quan dimecres 5 de desembre encara plovia i tothom estava amb l’ai al cor, la comissió de 4rt bullia, el Whatsapp no parava. Els mòbils no vibraven de quan en quan: de quan en quan deixaven de fer-ho. No guanyàvem per bateries. S’acabava el temps però tothom tenia clar que per la Fira tot estaria acabat, preparat, coordinat.
6 de desembre: Dia “D”, Hora “H”. Les 8 h del matí, un fred que pela. El camió de mudances no arriba. No, és una conya, no calia un transport tan gran (però gairebé). Tothom a punt, concentrat, en tensió. Una mica més de tensió i embolcallem un dels joves del primer torn. Sort que no hi havia prou paper de regal.
Arribem a la Fira. “On són els passis? I els passis?” Cap problema, tot controlat. Accedim al recinte: tenim cara de bones persones… i també tenim els passis, és clar. Comencem el muntatge de la parada. Amablement ens demanen que sortim de la carpa central: ens expliquen que, encara que pensem que no hi cap tot, amb la parada que ens han assignat tindrem prou espai. No ens ho acabem de creure però…
És cert, hi cap tot. Amb el fred que fa tampoc no és necessari massa espai buit. Quina rasca!
El primer torn s’afanya i comencem. Encara és d’hora. La gent vol xurros i cafè amb llet, no una espelma de Nadal (o un clauer, o una corona, o un punt de llibre… si és que tenim de tot!).
Paciència, tot arriba. L’ambient es va escalfant: és el bon rotllo que transmeten els i les nostres joves. Tot i que encara no estan “a tope” la cosa pinta molt bé.
I a partir d’aquest moment, torn rera torn, i durant tres dies sense descans… gent que ve a saludar, a comprar, a ballar, a donar i rebre abraçades (no estem segures però alguna persona va repetir abraçades). Ens visita gent de tot arreu. I a la nostra parada, per què no? Una colla de joves orgullosa de la feina feta. I els seus pares i mares també, és clar que sí.
Per si de cas algú té dubtes, aquí us deixem testimonis gràfics d’una Fira per emmarcar.
Ah, i l’any vinent hi tornarem!
